Avui recordava molt aquesta cançó que me la va escriure algú qui estimo i me la cantava al piano algú que un dia vaig creure que no, però només era la meva percepció.
"Que n'ets de maca dormint,
reina del meu cor,
dormida sembles un nin,
i jo et dono caliu.
Silenci.
Calleu.
No la desperteu.
...
Està somniat il•lusions,
i les fades li canten cançons.
...
Silenci.
Calleu.
No la desperteu,
...
Mireu com somriu i riu,
i amb un petó en el front,
Noelia somia les meves cançons."
Merda, d'això ja fa més de 14 anys i encara em sento nena.
Las palabras son plata y el silencio es oro i per què s'estima sempre en silenci si a mi m'agrada la plata?
Cierto Noe! que seria de nosotros sin el silencio? no podriamos dormir por las noches y no podriamos tener calma. Es como un camino hacia la paz, aunque el silencio tambien se vale de las palabras.
ResponderEliminar1 abrazo!
José.
Pues sí es verdad, hay silencios que hablan por si solos y sobran las palabras, aunque yo personalmente los odio...
ResponderEliminarMerci José