Sola i orgullosa

Tot passa factura, o això diuen, i sí és veritat que pago rigorosament.

Estic cansada de pagar, segur que no puc canviar el meu tarannà, així que el modularé i jugaré a dir i fer allò que es vol sentir, només jugar perquè no penso canviar.

Mai he arribat a fer el que vull i tampoc he arribar a fer el que volen, aleshores què? qui guanya la partida?

Defensora de les causes perdudes, conciliadora de les baralles, exempta de les discussions y noia que passa desapercebuda; que hi he tret, res.

Vull cridar ben fort, vull taconejar y dir que si un dia vaig morir o si més no, vaig aturar-me en el camí, vull continuar fent via perquè he après i ja tinc les eines i l'experiència; potser he perdut la meva innocència, però sóc bonica, molt bonica. Sóc bonica per dintre i per fora, potser més per dintre que no pas per fora i és el que més valoro de mi.

Sempre he esperat una palmadeta a l'esquena dels que més estimo i ja estic cansada d'esperar.

Doncs no passa res, continuaré sola i orgullosa.